Quines dones necessiten una donant d’òvuls?

Que mujeres necesitan una donante de ovulosA Europa 1 de cada 6 dones té algun tipus de dificultat per quedar-se embarassada. Les raons per les quals una dona necessita donant d’òvuls són variades, però es resumeixen en dos grans grups.

Existeixen nombroses causes per les quals una parella pot tenir dificultats per concebre. Actualment, a Espanya, aproximadament 1 de cada 6 parelles té problemes de fertilitat. Quan una dona s’enfronta a problemes per concebre, el primer que s’aconsella és anar a una clínica especialitzada en fertilitat per realitzar els estudis corresponents i concloure quina n’és la causa i quin el millor tractament. N’existeixen nombrosos factors, però cada cas és molt diferent. Si el problema és d’una parella, s’arriben a estudiar possibles causes de la infertilitat que poden estar subjectes a l’home.

Quan l’origen de la infertilitat està en la carència d’ òvuls per alguna infermetat que hagi pateix la dona o quan han fracassat de forma reiterada las tècniques de reproducció assistida amb els seus propis òvuls es fa necessari recórrer a oòcits de terceres persones.

Quedar-se embarassada no és tan senzill com sembla. Aconseguir un embaràs és un procés complex en el qual intervenen nombrosos factors, alguns de propis de la dona i d’altres d’aliens. La fertilitat decreix naturalment amb l’edat, i de manera més acusada a partir dels 40 anys. A més, existeixen factors externs que influeixen a l’hora d’intentar-se quedar embarassada, però gràcies a la reproducció assistida moltes dones aconsegueixen el seu desitjat embaràs.

En algunes ocasions, els òvuls procedents de donació són l’única alternativa a la qual certes donen poden recórrer per aconseguir el seu embaràs. Les causes per les quals una dona té necessitat de recórrer a una donació d’òvuls són variades, però es resumeixen en dos grans grups: o bé la dona ja no disposa d’òvuls en els seus ovaris, o bé aquests no són útils per tenir fills.

Dones sense funció ovàrica

  • Dones els ovaris de les quals han deixat de funcionar i no poden produir òvuls.
  • La menopausa precoç (cessament prematur de l’ovulació, abans dels 40 anys): és la situació més comuna en les receptores d’oòcits.
  • En altres casos, les dones no posseeixen ovaris (causes congènites/genètiques) o aquests han deixat de funcionar com a conseqüència de procediments mèdics com la cirurgia ovàrica, quimioteràpia o radioteràpia.

Dones amb funció ovàrica

  • Dones d’avançada edat que han retardat la seva maternitat per raons de tipus personal o professional. La fertilitat disminueix de manera progressiva amb l’edat. L’edat biològica òptima d’una dona per reproduir-se és entre els 20 i els 30 anys. A partir dels 40 anys, les possibilitats d’aconseguir un embaràs de manera natural estan molt disminuïdes i, a la vegada, augmenten el nombre d’avortaments i el risc de transmetre alteracions genètiques a la descendència.
  • També en dones amb “fallades repetides” en cicles de FIV prèvies. Quan no s’aconsegueix embaràs amb les Tècniques de Reproducció Assistida “clàssiques” a causa d’una resposta a l’estimulació ovàrica baixa, fallades en fecundació a causa de la qualitat baixa dels òvuls, fallades d’implantació o mala qualitat dels embrions.